29/08/2026
Ahir es va acabar una etapa molt important de la nostra vida i creieu-nos quan diem que costa escriure-ho en paraules🤍🫂
Hi ha llocs que es construeixen amb el pas dels anys i amb el batec de moltes vides que s’hi entrellacen, llocs que no es poden explicar per molt que ho intentéssim. La nostra botiga ha estat això: un petit univers on cada peça guardava una història, on cada “com em queda?” era una porta oberta a compartir vida.
Ahir va ser l’últim dia que vam baixar la persiana que amb tanta il·lusió, esforç i constància vam pujar durant tants anys. I costa. Costa molt.
Perquè no només tanquem la porta després de 50 anys; tanquem un capítol que va començar fa més de 70 anys amb Modes Armengol, un somni familiar que ha crescut gràcies a tots vosaltres… perquè vosaltres sou aquí dins, en cada racó, en cada rialla, en cada moment especial, en cada abraçada.
I ara, quan arriba al moment de dir adéu, ens adonem que res del que hem viscut es pot guardar en caixes ni deixar enrere.
Hem vist créixer famílies, hem vestit generacions i hem estat part de moments irrepetibles. I això ho és tot.
Però si aquesta història ha tingut ànima ha estat gràcies a les persones que han caminat al nostre costat, Anna, Maria José, Marta, Rosita, els nostres fills Lluis i Maria i la que ens ha acompanyat fins l’últim dia, Rosalia, ella és el reflex d’aquesta fidelitat i amor que no es pot explicar, només sentir. Gràcies a tots, sense vosaltres no hauria sigut igual.
Avui ens jubilem, sí, però no marxem buits. Marxem plens, plens de vosaltres, de tots els que alguna vegada heu obert les portes de casa nostra, plens d’històries i sobretot d’agraïment. Perquè hi ha comiats que no són finals, sinó records que es queden per sempre.
Gràcies per haver confiat en nosaltres. Gràcies per haver fet de la nostra botiga una casa.
Fins sempre✨
